No són nens, són adolescents de 15 anys. No són salvatges, son tirant a normals de famílies normals.
Típica i tòpica pel•lícula sobre adolescents, mestres que no en saben i estan desmotivats, pares aclaparats pel dia a dia o ineptes per complir el seu paper. Final excessivament forçat.
La meva escena mínima: el pare “ric”, entre bronca i bronca a la seva filla , li regala una moto (!). La noia ni l’espera ni sap a què ve tot això. El que vol, de debó, és que algú l’escolti.
Bons actors. Guió mediocre. Per cert, està nominada als Gaudí... (a veure quina magnitud d'error té la meva apreciació!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada