A partir de la novel•la de Frank McCourt, Alan Parker va fer aquesta pel•lícula l’any 1999. El llibre feia molts anys que l’havia llegit i ha estat com un recordatori.
Una família pobre que viu a Limerik, a Irlanda cap a l’any 1930. Un pare alcohòlic. Misèria total. L’argument seria bastant tòpic si no fos perquè l’obra és bastant autobiogràfica, el que canvia les coses.
La meva escena mínima. Mc Court ja adolescent va a un col•legi de capellans. En l’escena, un professor seglar està fent classe. Està pelant ostentosament una poma. En un moment donat deixa anar la pela a la taula del seu alumne predilecte i aquest se la menja amb una delectació i voracitat que et deixen atònit: la pela és un luxe asiàtic, per no parlar ja de la prohibitiva poma que el profe mostra impúdicament.
A partir d’aquesta escena, i anant de lo particular a lo general, em ve al cap una reflexió: l’escena de la poma mostra una prepotència tan gran per part del professorat, que pot portar a pensar que els abusos sexuals, formessin part del joc i l’enorme por de l’alumne era una garantia de silenci total.
Després, als anys 80 i fins avui, hem sentit a parlar molt sobre el tema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada