Ha mort un alpinista català a l’Everest. Naturalment és molt trist.
Però sempre que hi ha una noticia d’aquestes jo em pregunto: Cal fer aquest tipus d’esport? Cal apurar tant? No hi ha una mica de temptació de “voler ser com Deu, coneixedors del bé i del mal”? De tastar l’infinit? No n’hi prou amb tots els arbres del “paradís” a peu pla que hem de provar l’arbre prohibit?
Aquesta imatge poètica del paradís terrenal i del pecat original, conté una profunda reflexió sobre l’esser humà i la seva ambició. És la primera lliçó que ens dona el Gènesi: porteu una vida tranquil•la, adaptada al màxim a les vostres circumstàncies i sereu feliços. La pròpia imatge bíblica, però, ens diu també el contrari: l’home és així i buscarà sempre l’arbre prohibit. Tots som Adam, totes som Eva.
El tema té molts matisos. Ja hi tornaré. De moment, que descansi en pau en Juanjo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada