L’any 2009 vaig llegir que el
sistema social alemany havia assimilat
amb 20 anys, l’energia dels grups alternatius “verds” i que ja formaven
part del sistema, que ja no representaven un perill...
Per no parlar ja d’Orwell i el
seu anarquista “Granja animal” i la seva aterridora visió profètica de que
qualsevol revolucionari que estigui massa temps en el poder té moltes
probabilitats de corrompre’s.
Com no ens havia de passar el
mateix a nosaltres? Jo vaig deixar Atenció Social primària l’any 1989, però
sempre ha format part de la meva essència com a professional, potser per que
m’agraden les visions àmplies transversals i omnicomprensives. Pel que he anat
observant al llarg dels anys, aquestes serien algunes pistes per entendre la
burocratització del model:
- La
necessitat del jefes de manar i de no deixar actuar als professionals a partir
d’uns paràmetres generals.
- La
politització del sistema. Els serveis socials tenen un component “popular” que
no se’ls escapa als polítics.
- Congelació
dels serveis a partir d’una carta de serveis rígida i tancada. (Veure més
endavant Atenció a domicili).
- La
“necessitat” de crear especialistes de cada matèria per donar suport als
treballadors de base. Els especialistes es dediquen a dir als generalistes cóm
han de fer les coses i ocupen part del seu preciós temps en orientar-los.
o
A tothom li agrada molt fer viatges de
treball “a veure coses”, però després
només es fa cas d’allò que es vol. A Israel, en el sistema de serveis socials i
en l’educatiu, els “especialistes” són un membre més de l’equip de base.
Tendencialment tots són especialistes en
alguna cosa, però ningú es col·loca per sobre dels altres i no surt de la
primera fila.
o
Aquesta especialització té fins i tot una
connotació visual. En frase de Marina Valls, les especialistes (elles) van amb
faldilleta i talonets i les generalistes (assistents socials i educadores
socials) amb texans i wambes. Val a dir que la vestimenta no és banal, fins i
tot les artistes de cinema es posen un texans senzills quan van a l’Àfrica a fer caritat. El cas més
esperpèntic que he trobat és el d’unes encarregades dels serveis de dones
maltractades de Madrid plenes de collars. Quina imatge pretenien donar a
aquelles bones dones maltractades? No era aquesta imatge també un maltracte?
- La
necessitat de crear estructures centralitzades de l’organització. El serveis
socials d’atenció primària acaben sent una petita peça de l’engranatge, no la
porta clara d’entrada. Això no ha passat al sistema sanitari tot i ser molt més
gran i poderós, la Primària sanitària té
un pes important en sí mateixa i el ciutadà té clar el referent “ambulatori”.
- Un
cop una professió es va deteriorant o se la fa treballar en situacions molt
dures, tothom que pot fuig d’aquesta feina, i en general de la “primera fila”.
Aquest tipus de feines les agafen els joves, amb ganes, però inexperts,
aprenen, es cremen i així que poden abandonen també la primera línia. Es crea,
com es veu, un bucle pervers que va deteriorant el model.
- Si
s’arriba a una situació en que no és
possible abandonar la primera fila i cal quedar-se perquè no hi ha altres
feines, aleshores el sistema treballa amb gent cremada i la situació és
lamentable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada