Està de moda aquesta paraula. Em fa gràcia. Com resiliència, o “posar en valor”, o ... “prima de risc”. De cop i volta hi ha paraules o expressions que es posen de moda.
Però anem al tema. Sembla que tothom reivindica ara la dació en pagament en cas de la hipoteca que no es pot acabar de pagar. Jo no n’entenc d’aquest tema, però la meva lògica elemental em diu que:
.La hipoteca és la que és. Si va ser excessiva, bona part de la culpa la té el banc. Aquesta alegria en les hipoteques, a més, va contribuir a fer pujar el preu dels pisos. La dació seria per mi una cosa obvia.
.Però la dació com a màxim. Si tinc una hipoteca de 200.000 € i n’he pagat 100.000 i no puc continuar pagant, el banc es queda el pis, però que em torni els 100.000 euros que ja he pagat. (Si es vol ser molt tècnic s’hauria de calcular el deteriorament del pis durant el temps transcorregut).
.O encara millor, con que el banc en té molts, que me’n ofereixi un que valgui 100.000€ i llestos. Jo recupero els meus diners i tinc casa i ells es treuen de sobre un “actiu tòxic”. (També té gràcia aquesta expressió).
No ho entenc. Soc un revolucionari perillós?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada