La mort del poeta Juan Luis Panero m’ha recordat aquesta pel•lícula que vàrem veure fa molts anys.
Potser ara estem més acostumats a les despullades morals per televisió, però en aquell moment treure tots els drapets bruts de Leopoldo Panero pare, Leopoldo Panero fill i Juan Luis Panero, no ens deixava indiferents.
No recordo tota la pel•lícula (potser un dia d’aquests la fan per la tele). Només recordo una frase de Leopoldo, fill. No és una escena mínima és una sentencia lapidària que no he pogut oblidar mai:
La infancia es vivir, el resto es sobrevivir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada