Memòries d’un Funcionari 40. Generalitat. Serveis Socials. Atenció Social Primària 12.

Els albergs. Un altre dels serveis, no propis, als que donàvem recolzament eren els albergs per transeünts. El transeünt és una figura que ha anat a menys i que es defineix per ser una persona, com el seu nom indica, que “va de pas”. El propi sistema condiciona aquesta forma de vida perquè segons les lleis de règim local un ajuntament els havia d’atendre, però un màxim de 2 o 3 dies. En els llocs on no hi havia alberg quan un ajuntament es trobava amb un transeünt li donava un entrepà i un bitllet de tren o autobús fins a un altre poble. L’objectiu no era solucionar el tema si no treure-se’l de sobre i passar el problema a un altre. Quan hi havia alberg només es permetia l’estada 2 o 3 dies com he dit. A més els albergs, per definició, tancaven després d’esmorzar i no obrien fins a darrera hora de la tarda per tal d’evitar l’apalancament dels usuaris. El corol•lari de tota aquesta organització, que provenia de temps immemorial, era que uns centenars o alguns pocs milers de persones es dedicaven a donar la volta a Espanya, a base de dos o tres dies a cada alberg, el bitllet de tren i el menjar gratis. Era el que se’n deia la “ruta de l’elefant”. A la zona de Lleida hi havia dos o tres albergs que varen començar a fer una cosa pionera. Cada dia els acollits havien de realitzar una sèrie de feines com apilar ampolles, ferralla, paper, el que fos. Aquests petits tallers pretenien incorporar hàbits de treball i responsabilitat en els usuaris. A alguns els va servir, però per a la majoria va ser un motiu suficient per alterar la seves rutes i no fer-les passar per Catalunya. Possiblement la cosa va continuar per la inèrcia, però el que és cert és que aquest tipus d’usuari s’ha reduït enormement. Sens dubte continuen els marginats de carrer, però són un perfil diferent d’aquesta figura històrica i grotesca a que m’he referit. El que vull posar de manifest amb tot això, és que l’experiència va ser novedosa i revolucionària. L’administració va demostrar que també pot ser innovadora i transformadora de models, cosa que sovint costa d’entendre des de dintre de l’administració. Per altre banda la creació de tallers o “activitats terapèutiques” s’ha utilitzat després posteriorment en tractament de drogodependents, i altres col•lectius.