L’escola d’assistents socials de l’ICESB, avui desapareguda, ubicada a les instal•lacions del seminari, va fer un conveni amb l’ICASS pel qual alguns funcionaris anàvem a fer classes a la seva facultat.
Per nosaltres era un enriquiment i per l’escola una injecció de professionals de la primera fila que també els resultava interessant. Con que hi havia dos torns, matí i tarda, una part de les classes era en horari de la Generalitat. En el conveni s’establia el permís per poder-hi anar. L’activitat era remunerada o sigui que també tenia un petit estímul econòmic.
La meva assignatura era “serveis socials”, és a dir un repàs per tots els diferents tipus de serveis socials existents aleshores. Molts els coneixia, altres no tant i em vaig haver de preparar molt. Crec que ho vaig fer dos cursos. No he tornat a fer classe sistemàticament. Però sempre he guardat un agradable record dels meus períodes de docència.
Recordo que aquell any era el de les oposicions, con que tenia molta feina a preparar les classes, cosa que lògicament havia de fer a casa, no em vaig dedicar a estudiar. Em vaig presentar a les oposicions amb les mans a la butxaca... però crec que aquesta història ja l'he explicat en un altre moment.
Però certament lo més interessant va ser el contacte amb els alumnes, amb les noves generacions d’assistents socials que pujaven. Per bé i per mal. No tothom estava gaire motivat per la carrera que estava fent. Havia començat la pre-selecció de carrera i alguns alumnes arribaven a ICESB en cinquena opció...segur que això no pot ser bo per una carrera com aquesta.
Recordo una anècdota. Un bon dia arribo a classe, obro la carpeta amb els apunts i comprovo que m'he equivocat de carpeta... Com aguantar una hora parlant sense papers i sense que els alumnes ho notin? Recordo l'adrenalina a tope i que finalment és una d'aquelles circumstàncies de la vida a evitar, però que un cop l'has passat recordes amb satisfacció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada