Un Estudi del BBVA, entre moltes altres coses naturalment, diu que els espanyols són desconfiats, aquesta aparent camaraderia tan hispana, seria en realitat comèdia.
Però el més curiós és l’exemple que posa: un dels herois de la literatura espanyola és “el Lazarillo de Tormes” un “pícaro” que guia i enganya a un cec que també és una bona peça. Compartint un gotim de raïm li diu el cec al nen:
¿Sabes en qué veo que las comiste de tres a tres?
En qué?
En que comía yo dos a dos y callabas.
Fantàstic. La descripció d’aquest autor “anònim”, del que és l’essència espanyola és genial. En només dues frases capta precisament, la nostra misèria secular. Ningú denuncia perquè tothom en la mida que pot estafa a l’altre o al Govern. Quan la cosa és exorbitant sí que salta la indignació (Cas Palau, Barcenas...), però si no, res.
Doncs, encara que siguem i ens sentim catalans, alguna cosa, si no bastant, tenim de tot això (“feta la llei feta la trampa”) i crec que un dels reptes principals del nostre esperat Estat Català és justament aquest: no estafar. És a dir. pagar tots els impostos, no fer trampes amb l’IVA, ni amb l’atur...
Diuen que si no hi hagués frau fiscal, en general, no tindríem dèficit públic. Crec que és una oportunitat d’or lligar la consciència nacional amb la consciència econòmica. Si no ho fem no podrem donar les culpes a ningú. Madrid ja no existirà per buscar excuses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada