Memòries d’un Funcionari 42. Generalitat. Serveis Socials. Atenció Social Primària 14.

El programa d’atenció a la drogodependència

 Els únics programes que varem heretar en drogodependències varen ser unes subvencions per col·lectius de ex- alcohòlics. Hi començava haver alguna “casa granja “ crec que de l’ajuntament de Barcelona, però no existia un Pla de la Generalitat.

Al igual que en el tema de l’assistència primària teníem el problema de saber on acabava lo sanitari i on  començava lo social. Sanitat començava a tenir centres de desintoxicació, però tota la part de superació posterior de la dependència, arrelament a la societat, adquisició d’hàbits socials etc. semblava que era cosa de serveis socials. Qui ens obligava si no nosaltres mateixos a viure en aquesta esquizofrènia i qui ens impedia unificar els serveis? Sens dubte la nostra ment obtusa i els límits de poder entre sectors professionals.

(Fa uns pocs mesos -2013- en un comissió interdepartamental sento parlar de que la necessitat de l'atenció primària sanitària i la social es coordinin. Deu meu¡ i quan anys perduts).

Per dissenyar el nostre programa varem contractar un metge especialista en tractaments per drogodependent, Joan sans, i una psicòloga jove Carme Iniesta. Dues bones incorporacions.

 Per fer-ho necessitàvem una tranquil·litat que al despatx no teníem. Vàrem fer una cosa que potser ara, a  25 anys vista, pot escandalitzar a molts funcionaris més joves. Vàrem decidir que alguns dies per setmana no aniríem al despatx i ens trobaríem a casa meva a treballar. Així ho vàrem fer i així va sortir el programa endavant.

Cal fer avinent que en aquella època encara no hi havia rellotges i que entre els pocs que érem fèiem molta feina. Un bon dia van dir que posarien un rellotge. Tothom es va indignar. Els primers els caps, que deien que ells ja sabien qui treballava i qui no. I era  cert. Però el rellotge va caure ineluctablement i aquí s’ha quedat. Malgrat que  les noves modes diguin que són contraproduents... Ja tornaré sobre aquests temes.

El que vull dir amb tot això i amb molts altres detalls que vaig desgranant, és que en aquella època molts vàrem arribar a la Generalitat amb una gran il·lusió, amb ganes de construir una administració nova i diferent, no burocratitzada, creativa, estimulant. Deu meu, què ens ha passat? ( Lamentablement veig que dic "Deu meu" molt sovint). Deu meu!

Del desenvolupament del programa no puc recordar moltes coses per que jo vaig marxar aviat.