Pour l’amour de Dieu. Micheline Lanctôt, Canadà( Quebec), 2011.
Una bona sèrie de pel•lícules del Quebec a la Filmoteca. Només he pogut veure aquesta. De transfons religiós i ubicada al catòlic Quebec dels anys 50 (no hi ha cap precisió temporal, només un quadre de Pius XII a una paret), els capellans i les monges van amb hàbits i el mon religiós que es descriu és el d’abans i que molts hem viscut. Potser una mica carregat de presència litúrgica, però necessària per donar a entendre el que era aquella època.
La història en sí mateixa passa de lo mínim a lo màxim. Con que difícilment es tornarà a passar a Barcelona l’explico breument: una nena d’onze anys és molt amiga de la seva mestra, una monja jove. Sense saber-ho l’estima d’alguna manera. Un jove capellà dominic aterra per l’escola i entre ell i la monja s’estableix un amor platònic, però que els genera molt sofriment i tortures personals. Ella li envia una carta amorosa amb fragments del Càntic dels càntics. La nena que ha de portar la carta (com en una novel•la romàntica) la llegeix i la llença.
La nena s’omple de gelosia, els espia i arriba acusar-los davant dels superiors. La parella és separada, però la monja abandona la ciutat i per tant la nena també es queda sense el seu amor. Un triangle desfet.
La pel•lícula es desenvolupa en flash-back, a partir d’un diari que feia la nena, on ho explica tot i que va a parar a mans de la monja. Al cap de 40 anys, avui en dia, la monja li torna el diari. La protagonista va a buscar a la monja (ara ja gran sense hàbits i adaptada al mon actual) i la convenç d’anar a buscar-lo a ell. Mai se’n deixat d’estimar, però gràcies a la gelosa intervenció de la nena, la cosa no va passar de l’amor platònic i tots dos han conservat la seva vida religiosa. Van a Puerto Rico, es troben, i es fonen en una llarguíssima abraçada que resum tota una vida d’amor callat.
Argument mínim, però d’una gran força comunicativa. D’aquelles que t’acompanya força estona un cop fora de la sala.
L’argument no deixa d’incorporar fins elements d’humor: una mare histèrica, la presència de l’àngel de la guarda i del dimoni i sobre tot la presència de Jesús (vestit com a les postals o a la Passió d’Olesa), amb el seu anyell místic, que parla amb la nena i amb la monja.
Com a escena mínima es podria citar la frase de la mare histèrica quan un policia porta a la nena que ha trobat a prop del convent dels dominics. La pregunta de la mare en veure-la és: “T’han tocat allà a baix?”. Resum molt bé la monomania pel sexe de tota una època.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada