Organització i dia a dia.
Un cop instal•lats, la vida a Vistarica era bàsicament plaent pels residents que havien passat d’un entorn desagradable i atapeït a un entorn agradable assolellat i més confortable, a pesar de les limitacions que hem indicat. La major part del ritme diari esdevenia al matí, com és habitual en aquests centres: el metge, l’infermer, la neteja principal, la major part d’activitats etc. tenien lloc al matí. A la tarda i els caps de setmana el personal era molt precari.
Jo feia una jornada que em permetés estar al mati i a la tarda i també periòdicament anava a parlar amb els del torn de nit. La disponibilitat horària però era total. És aquest un aspecte molt important pel funcionament de l’Administració. Quan es col•loca a algú al front d’un centre sovint se’l deixa “tirat” que es diu. Era el nostre cas. Jo vaig proposar que entre els directors dels diferents centres féssim un torn de “cap de setmana” que ens permetés desconnectar. Això hagués volgut dir estar “com de guàrdia” un cap de setmana de tant en tant i restar lliure els altres. La proposta no va ser acollida. Quan jo marxava fora de Barcelona a una casa sense telèfon havia de baixar un parell de cops al dia per telefonar a veure com anaven les coses (Costa d’imaginar en una societat amb telèfons mòbils...i només han passat uns 30 anys).És molt important donar suport a la gent que està a la “trinxera”. Si no es fa així, després no cal sorprendre’ns de que la gent no hi vulgui anar o que es cremi.
Organitzativament parlant, el directors teníem un cap immediat amb qui despatxàvem els afers quotidians i unes reunions de directors que servien tant de reciclatge, com de debat de temes d’interès comú. Alguns d’ells els preparàvem nosaltres mateixos i els explicàvem a la resta del grup.
Pel que fa a la gestió administrativa, en aquella època el centres disposàvem de diner directe, del que havíem de donar raó periòdicament i abans de que ens en tornessin a donar. Vaig tenir els meus primers problemes amb la gestió administrativa. Jo no podia a anar al mercat de Sant Cugat a comprar peces de roba barates per que no em podien fer una factura ben feta. En canvi en un comerç normal, demanar una factura en nom de l’Ajuntament en principi provocava suspicàcia fins que els deies que cobrarien en metàl•lic. Tornaré sobre aquest tema quan parli de l’ICASS. Jo no tenia administratiu i en principi ho havia de fer tot jo, al cap d’uns mesos em van adjudicar un administratiu un cop per setmana. Era un personatge molt curiós i que tenia una malaltia, de la que no recordo el nom (potser narcolèpsia), que el feia quedar-se dormit de tant en tant durant una estona. Després continuava treballant.
Com és habitual a l’Administració, quan algú ha de cedir una persona, intenta treure’s els “morts” de sobre i cedir la que considera pitjor. Això semblaria lògic des del punt de vista del que cedeix, però sovint s’oblida que hi ha uns caps que tenen la responsabilitat del conjunt i que cobren un plus per que tot funcioni bé i tothom estigui servit per igual. Però hi ha una notable desídia en el compliment d’aquesta funció. A l’Administració tothom procura evitar els papers desagradables, pel que pugui passar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada