Pasternack Boris. El doctor Zhivago. Galaxia Gutenberg. Círculo de lectores, 2010.
Tots hem vist la pel•lícula de petits i l’hem tornat a veure de grans. El tema musical de la pel•lícula ja forma part de les nostres cançons clàssiques i fins i tot de les capsetes de música dels nens...
Per això quan un any per Nadal, en Raimon em van regalar el llibre de Boris Pasternak publicat l’any 1957, la meva receptivitat va ser ambivalent: il•lusió i prevenció. La pel•lícula dirigida per David Lean és de l’any 1965.
El resultat supera totalment les expectatives previstes.
En primer lloc, la gran pel•lícula de 3 hores queda petita davant de la magnitud de la trama que se’ns presenta.Com sempre la cinta simplifica el paper, el tergiversa i posa l’èmfasi en els aspectes més espectaculars. Però al mateix temps permet fer arribar a milions de persones, que no llegiran el llibre, una narració vibrant i brillant, al mateix temps que intimista.
En segon lloc, la relació entre els personatges del triangle amorós format per Zhivago, Tonya, la seva dona i Lara, (a la pel•lícula Omar Sharif, Geraldine Chaplin i Julie Cristie) és totalment respectuosa amb tots tres. No hi ha bons i dolents, la paraula infidelitat resulta petita i inadequada. “Infidelitat” és un terme massa brut i vulgar perquè es pugui incloure en la narració que se’ns presenta i en els sentiments dels personatges.
Curiosament en un mon tant “avançat” en costums com el nostre, el terme infidelitat continua sent negatiu, i ho és si els protagonistes dels fets responen a unes lògiques convencionals i egoistes. La pel•lícula ens permet reflexionar sobre aquest aspecte.
En tercer lloc, la narració èpica d’un moment social tant especial com el de la revolució russa implica un munt d’històries d’una complexitat narrativa que fa que el text sigui tremendament interessant i atractiu. També hi ha una reflexió implícita de Pasternack: va servir d’alguna cosa tot allò? A la pel•lícula aquesta sensació de Pasternack s’escenifica d’una manera més fàcil per a l’espectador: quan el germà de Zhivago (ara General de l’exercit), parla d’aquells temps de la revolució diu “ teníem molta pressa, massa” i el seu rostre adopta un posat cansat. Aquesta seria la meva “escena mínima!” de la pel•lícula.
La història recent de Rússia i el cinisme d’aquest nous rics que ens visiten, faria plorar als que es van sacrificar per la revolució.
En quart lloc hi ha un altre triangle: Lara, el seu marit Pasha (Estremlikov) i Víctor el seu violador i amant. Aquest segon triangle ens permet observar estereotipadament les dues actituds davant de la vida. El primer, Pasha, es creu totalment la revolució, hi dedica tota la seva vida i al final es engolit pel propi terror i sacrificat. Víctor advocat, burgés i corrupte s’acomoda a les circumstàncies i és anomenat ministre del nou règim. D’una manera brutal i tremendament gràfica ens mostra com funciona el mon.
Com tothom sap el llibre es va treure en secret de la Unió soviètica i publicat primer a Itàlia i després en múltiples llengües. Pasternack va aconseguir el premi Nobel de literatura.
Recomano llegir el llibre i a continuació tornar a mirar la pel•lícula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada