Vaig a la tintoreria. Hi ha una senyora bastant gran i em diu que em deixa passar. En donar-li les gràcies li premo lleugerament el braç i ella em somriu.
Mentre m’atenen explica que viu al “Refugi d’obreres” del carrer República Argentina. Me’n alegro d’haver-la “tocat”, potser feia temps que ningú no ho feia. Tenim un tabú exagerat a “tocar” a la gent. I n’hi ha molta que ho necessita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada