Soc terriblement despistat. De tant en tant em deixo les claus de la moto posades. Al cap d’uns segons reculo a buscar-les. Però alguna vegada me les deixo tot el matí i al moment de marxar me’n adono que no les tinc, m’agafa un esglai, vaig corrent fins a la moto ... i allà està la pobra amb les claus posades.
La major part de la gent no som lladres som bona gent i si veiem una cosa així, o no fem res o si podem deixem les claus en un lloc segur. En puc donar fe: la gent és bona gent en general. Per això s’aguanta el mon a pesar de tot.
Només una vegada la moto no hi era. La policia em va dir que no es tractava d’un robatori si no d’un “furt d’ús”, que l’havia agafat un nano per fer-se una mica el divertit i que ja apareixeria. Així va ser.
Quan et volen robar et roben, encara que estigui tancada la moto. També m'ha passat. Clar que “la ocasión hace al ladrón”. Tampoc cal temptar a la sort expressament.
Però és que avui, a més, he tingut un “àngel de la guarda”. El noi de seguretat de l’edifici del costat ha vist alguna cosa estranya, i anant més enllà de les seves obligacions, ha anat fins a la moto, ha agafat les claus i ha deixat un paper. Ha estat pendent de la meva hora de sortir i me les ha donat. Es diu Paco i és fantàstic que en el mon hi hagi persones així.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada