Quart i fastuós llibre de Conrad sobre Marlow.
El mar, inseparable del personatge Marlow, està totalment present en aquest darrer volum. Sembla com si Conrad venerés el mar i menyspreés la terra. L’autèntic mariner només estar bé quan estar embarcat, lluny de les misèries i ambicions humanes. La terra és tot lo dolent, el mar ho purifica tot. Però a vegades la terra s’infiltra en el mar i tendeix a enverinar-lo (en sentit literal a la novel•la) fins que es fa justícia i per fi brilla la felicitat, la pau i l’amor.
El llibre, com el seu nom indica, ens descriu com tot és fruit de l’atzar, les feines, les relacions humanes, els amors, la fortuna. Clar que és un atzar creat pel narrador per demostrar la seva tesi. Per que no acabes de saber si Conrad pretén nomes fer una novel•la, o ens està descrivint la seva filosofia de la vida.
La narració, com Lord Jim, té tints de tragèdia grega i va pujant fins al clímax, molt ben aconseguit tot i que previsible. La construcció es fa a base de capítols amb nom de personatge de la novel•la, com construint un mosaic, al terra, per situar a sobre el nucli pròpiament dit, que no comença fins més enllà de la meitat del text.
Com a detall curiós, hi ha en el conjunt de la narració tot un conjunt de comentaris misògins, que resisteixo la temptació de extreure’ls per que fora de context podrien ser interpretats inadequadament. Però resulta curiós al lector actual. És l’essència marinera (solitària?) no ja de Marlow, si no del propi Conrad el que hi ha darrera de tot això? No conec suficientment al personatge per assegurar-ho.
En fi una lectura excel•lent com les anteriors, molt recomanable i amb el plaer assegurat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada