Joseph Conrad, Los libros de Marlow. Barcelona Edhasa, 2008.
Marlow explica una història d’un tal Jim. Com sempre seguim amb el mar com medi natural de les narracions. Un vaixell carregat amb 800 peregrins té un problema a mitja nit i sembla que està a punt d’enfonsar-se en qüestió de minuts. Tothom dorm, però la tripulació arria un bot i es posen ells estalvis. Jim pensa que és impossible salvar a la gent per que no hi ha prou bots per tothom i opta per tallar els caps que lliguen els bots de tal manera que quan surin algunes persones es puguin salvar. Un cop fet això sent els crits dels del bot que criden a un tal “George”. Ell, no sap com, es troba fent un salt i cau dintre del bot i se salva...o es condemna.
En mig de la negra nit un vaixell s’acosta i salva al passatge.
Enorme vergonya per la tripulació. Judici. Condemna a perdre els títols de capità, o oficial que tenien. Però sobre tot vergonya, molta vergonya i la necessitat de fugir constantment allà on no el coneguin.
Conrad exprimeix fins al màxim la capacitat de penetrar en la ment d’una persona que ha arribat al fons del fons de la misèria com a persona, però que a més ho ha fet a partir de la bondat (tallar els caps dels bots). Per què salta? No ho sap! Si s’hagués quedat, ell, com a únic membre de la tripulació ara seria un heroi. Tota una vida perduda en un moment d’inconsciència. Tot o res. La prosa de Conrad dedica 200 pàgines a deixatar fins el més mínim detall tots els matisos de la vergonya i el remordiment de Jim.
Malgrat tot, el narrador, Marlow, aposta per ell i li ofereix contactes, per anar a llocs on dissimular la seva personalitat. Jim és enviat a una comunitat de nadius al mig de la selva. (Fa pensar una mica en la novel•la anterior, El corazón de las tinieblas).
A la segona part, Jim s’ha convertit en un líder de la comunitat ubicada en un imprecís lloc de l’orient llunyà. És un assessor imprescindible dels poderosos locals. Marlow el va a veure i constata tot això i també que Jim no pensa sortir mai més d’allà.
Jim s’enamora. Però com si d’un pecat original es tractés, ella sembla intuir que ell amaga un secret, ell no li vol dir, però li reitera que es quedarà. Aquesta decisió li confirma a ella que alguna cosa horrible hi ha en el seu passat. “Lo normal és marxar d’aquí i tornar al teu lloc”...si no ho fa és per alguna cosa.
El llibre té una tercera part, definida per un canvi de narrador, un pirata del mar que s’endinsa en aquella zona, ell i els seus. Són perseguits i es fan forts en un turó. Jim negocia i, per evitar morts, els deixa anar, però, el personatge pervers, que l’odia, provoca una massacra. Jim, condemnat de nou per l’atzar a aconseguir mals resultats a partir de les bones intencions, es presenta desarmat al cap de la ciutat i aquest el mata. El pirata, escapat finalment, és qui narra aquesta tercera part.
L’obra és com un puzzle de mil peces que, un cop acabat, mostra un objecte diferent al conjunt de petites parts que hem anat construint. Per sobre del detall de les reflexions i del detall d’algunes aventures, aparentment semblants a les d’una novel•la fàcil, Conrad aconsegueix en el lector, al menys amb mi, un rebot grandiós i una sensació de plenitud en la lectura a la que poques vegades s’arriba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada