De viatge. La meva Provença

Quan fa 38 anys vàrem  anar a la Garrotxa  la gent  dels pobles es podia dir que era”pintoresca” com la de Mayle. T’atipaven excessivament si et convidaven a dinar o eren informals a l’hora de fer uns arranjaments.  Això sí , tenien el seu sistema de valors. Si no tenies aigua venien immediatament, si els encarregaves un moblet (al seu entendre innecessari) podien trigar molt a fer-lo i també a cobrar-lo. Els fills i els nets d’aquesta generació que ens vàrem trobar han aprés ràpidament: el fill d’un fuster de poble és ara un bon industrial  i el net d’un restaurant  molt trist i fosc, ara té una estrella Michelin.

El que vull dir amb això és que “mutatis mutandis”, la Provença de Mayle ja no existeix. Tots aquells poblets són ara indrets molt turístics, alguns d’ells molt esnobs i plens de galeries d’art  i de gent “moderna”. Potser allò del “prix declaré” encara funciona, però aixó no era només de la gent de poble.  La gent de la regió continua sent molt amable, això sí que ho han conservat.

La nostra setmana a la Provença, tenint en compte tot això, ha estat el que pensàvem. Volts tranquils amb cotxe, poblets  una mica turístics, (però què som nosaltres si no això?), passejades pel bosc, camps de lavanda, pedres... I algunes compres, per què no.

 

Pinzellades.

1. Si a “imatges” del Google poses Provença, la primera foto que et surt és la d’una abadia cistercenca  amb un enorme camp de lavanda al davant. La imatge és certa i és molt maca. El que és curiós és que una abadia re-oberta fa 20 anys i en la que hi ha només 8 monjos s’hagi convertit en una icona de tot el país. Dos dels monjos són vietnamitas, un canadenc...No ho acabo d’entendre, però em ve al cap Mcluhan i el seu “el medio es el mensaje”. Em ve espontàniament, sense analitzar per què.

2. Hi ha molta més vinya que lavanda, i també molta olivera. Hem anat en el moment adequat i  hem  vist molts camps de lavanda, però no tants com semblaria. A més, passat el 15 de juliol, aquest color s’haurà acabat. De nou la pregunta, per què tant èmfasi en la lavanda? Un marketing  perfecte?

3. Una monja que havia cuidat a Matisse va convèncer a la mare superiora perquè li encarregués decorar una capella. El pintor no tenia molt bona fama davant d’una gent tant conservadora. Però la monja ho va aconseguir. Avui en dia,  aquell raconet del poble de Vence és el punt més notable de la població, el més visitat, i la comunitat  deu viure còmodament amb les entrades que cobren.

4. A Arlés (potser tothom ho sap però jo no ho sabia) hi ha un ambient “espanyol” de toros i fandangos i cantaores que et deixa sorprès i et fa somriure. Lo més pintoresc és que possiblement té l’únic circ roma en funcionament 2000 anys després de l’imperi, només que en comptes de fer baralles de gladiadors o de lliurar cristians als lleons s’hi fan curses de braus. Com dirien els romans “nihil novo sub sole”.