Els meus llibres. Tres poetas de sus vidas: Casanova, Stendhal, Tolstói. 1 Casanova

Stefan Zweig. Tres poetas de sus vidas: Casanova, Stendhal, Tolstói.  Back List (Planeta), Barcelona, 2008.

Back List reedita unes  delicioses petites  biografies d’aquestes personatges històrics. Potser Casanova és el més conegut, però possiblement d’una manera superficial i vulgar. Sthendal i Tolstói eren per a mi uns desconeguts com a persones. Si més no, he aprés una cosa: abans de llegir un llibre, com a mínim d’aquests grans autors, cal saber alguna cosa de la seva vida.

El que tenen en comú aquestes  personatges és que ells van escriure les seves memòries i el que fa Zweig amb la seva ploma d’or, és submergir-s’hi, triar i remenar. Diu a la introducció (les traduccions són meves): “els homes d’acció, els sibarites, tindrien moltes més vivències per explicar que tots els poetes junts, però no estan en condicions de fer-ho. Els creatius, han de fer poesia perquè en poques ocasions han viscut històries que puguin ser explicades. En poques ocasions els homes amb autèntiques biografies (interessants) tenen el talent per escriure-les”.

 

1. Casanova (1725 - 1798).

“Una plenitud vital tant desbordant, va unida gaire bé sempre a una escassa profunditat de l’ànima...En aquest home constatem una absència total de moral... Practica el "carpe diem" portat a l’extrem, però sense principis, ni honor, ni decència, ni sentit del deure, ni vergonya. No és moral  ni immoral, és amoral”.

“Casanova mai va estar enamorat de cap de les seves moltes dones, si no que ho va estar de l’etern plural, del canvi incessant, de la varietat de l’aventura”.

“Per Don Juan, quan més inaccessible és una dona tant més valuós serà el triomf definitiu. Per Casanova la dona més adequada és la primera que es treu els vestits.”

“Si el mon és ja de per sí tant complicat, que alguns van en carruatge i vesteixen mitges de seda, mentre que altres passen fam, això per un home com Casanova només ofereix una sortida: cal pujar al carruatge. El mon és totalment injust i impredictible, no intenteu construir una llei per arreglar-lo.”

“La curiositat de Casanova es dirigeix únicament a lo orgànic. En 16 volums de memòries no busqueu una línia d’admiració per un paisatge.”

“Diguem, en positiu, que Casanova necessita que el seu plaer sigui correspost amb plaer. A Don Juan li agradava “ haver tingut”,  a Casanova “haver donat”. Per això, tota dona que se li lliura acaba sentint-se més dona, més sabia, més voluptuosa, més desinhibida...”