De viatge. La Provença de Peter Mayle 1

1.Presentació als veïns

Vam ser presentats als nostres nous veïns per la parella a qui vam comprar la casa, durant un sopar de cinc hores... La llengua en que es parlava era el francès, però no el francès que havíem estudiat als llibres; era un patois dens i pastós  que naixia cap al fons de la gola i sofria un procés d’alteració a les foses nasals abans de sortir en forma de parla...

Vam començar amb coca  amb recapte casolana; no una, sinó tres: d’anxova, de xampinyons i de formatge, i era obligació prendre’n un tall de cada. En acabat vam escurar les plates amb llesques de pa i aleshores va aparèixer el següent plat: patés de conill, de porc senglar, i de griva i cebetes tendres assaonades amb salsa de tomàquet natural. Vam tornar a escurar els plats i van portar l’ànec. Hi havia pits sencers i cuixes senceres colgats en un suc fosc i gustós i envoltats de bolets de bosc.

Vam tirar-nos en darrera al seient, contents d’haver estat capaços d’arribar al final, però aleshores vam contemplar amb un sentiment pròxim al pànic com tornaven a escurar els plats i deixaven sobre la taula una enorme cassola de civet de llebre especialitat de la nostra amfitriona... Ens el vam menjar. Ens vam menjar l’amanida, els crottins arrodonits amb formatge de cabra, el pastís de nata i ametlles....

2.El temps meteorològic  i el temps de les hores.

L’efecte del clima sobre els habitants de la Provença és immediat i patent. Compten que cada dia faci sol, i el seu estat d’ànim se’n ressent quan no en fa. Es prenen la pluja com un afront personal; remenen el cap i se’n lamenten entre ells al cafè, contemplen  amb una desconfiança profunda el cel i pel carrer van esquivant disgustats els bassals.

Vam aprendre que a la Provença el temps (el de les hores) és un concepte molt elàstic, fins i tot quan se’n parla amb termes concrets, Un petit quart d’heure  vol dir a una hora o altra del dia d’avui. Demain vol dir una hora o altra de la setmana en curs. La porció de temps més elàstica de totes, une quinzaine, pot voler dir tres setmanes, dos mesos o l’any que ve, però de cap manera vol dir 15 dies.

També vam aprendre a interpretar el llenguatge de les mans que acompanya tota discussió sobre terminis. Quan et diu que vindrà el dimarts: si les té quietes, o et dona un copet tranquil·litzador al braç, el pots esperar dimarts. Si té una mà oberta a l’altura de la cintura, amb la palma cap avall, i la comença a fer bascular a banda i banda, calcula que serà cap a dimecres o dijous. Si la basculació es converteix en un tremolor agitat, en realitat t’està parlant de la setmana  vinent.

3.La compra de la casa i la paperassa

Ens haurien hagut d’avisar de les complicacions que anaven lligades a la compra de la casa. Nosaltres volíem comprar, el propietari volia vendre, es va cordar un preu; era ben senzill. Però aleshores ens vam convertir en participants involuntaris en l’esport nacional d’acumular paperassa. Calia la partida de naixement per demostrar que existíem; el passaport, per demostrar que érem britànics; el certificat de casament, per poder posar la casa a nom dels dos; els certificats de divorci per demostrar que el certificat de casament era vàlid; una prova que teníem  adreça a Anglaterra. Tots aquests papers van a anar amunt i avall, entre França i Anglaterra, fins que el notari del país va tenir les nostres vides resumides en un informe.