2. Stendhal ( 1783 - 1842)
“Marie-Henri Beyle, és l’home dels mil noms, i dels mils moments. Entra i surt de la carrera militar, fa mil coses diferents. Només quan es retira, es posa a escriure les seves millors novel•les, que, per tant, no són si no fruit de les seves vivències o com a mínim dels seus desitjos.”
“En totes les activitats procura escapolir-se al màxim. Dona gracies a Deu per haver creat aquests tipus estranys als qui els agrada treballar. A res es lliura plenament, ni persona, ni ofici, ni càrrec. I quan escriu només es reflexa a ell mateix. “
“Els seus protagonistes Julien, Fabrizio i Lucien Leuwen, tots tres es deixen entusiasmar per Napoleó, per lo heroic, per lo grandiós, per la llibertat. Tots tres tenen un cor atordit però intacte, ple d’una passió continguda per les dones. I els tres han d’amagar el seu fervor en un mon gèlid. La seva puresa xoca contra la mesquinesa dels altres. Aprenen els trucs dels seus enemics, les intrigues i es tornen sofisticats i mentiders, mundans i freds, diplomàtics, homes de negocis o bisbes. I sobre tot astuts, astuts com ell.”
“És un home d’anhels romàntics. La realitat sempre li semblarà insípida. Només estima allò que no pot haver. L’odi del mon real és tant gran com l’exagerat entusiasme amb que descriu el mon ideal, imaginari.”
“Ningú com ell pot sentir amb tanta passió, ni pensar amb tanta claredat, ni posseeix una barreja tant singular que li permeti sentir lo més delicat en tot moment...i a pesar de tot no aconseguir res des del punt de vista pràctic.”
“Encara que sigui un dels artistes més perfectes, Stendhal mai es va posar al servei de l’art. Ell només estava al servei d’ell mateix com l’instrument més sofisticat que busca mesurar la vibració de l’anima per transformar-la en música. L’art només era una via pel descobriment del “jo”. El plaer està en el coneixement d’ell mateix.”
“Sthendal no va ser valorat en el seu moment. Ell mateix va escriure: seré comprés cap a 1900.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada