Els meus llibres.Tres poetas de sus vidas: Casanova, Stendhal, Tolstói. 3

3. Tolstoi (1828 - 1910)

Tolstoi és un home feliç, amb una nombrosa família i un èxit literari molt important. “Soc complertament feliç” diu agosaradament. Però als 50 anys un canvi radical succeeix a la seva vida i es torna profundament religiós i amb por de la mort. Vol portar una vida senzilla, de pagès, ser pobre, donar els seus bens. Però la seva família no li permet del tot, encara que ha d’aguantar algunes de les seves “rareses”.

Així doncs ” Durant 30 anys Tolstoi viu creant, sense preocupacions i en llibertat. Uns altres 30 anys viu únicament per trobar sentit a la seva vida. Las coses li varen ser fàcils fins que es va proposar un objectiu desmesurat: salvar a tota la humanitat”.

La seva extrema sensibilitat es denota sobretot en la música: “mentre la seva família escolta assentada al voltant del piano, a ell li comencen a tremolar les finestres nasals, les celles se li contrauen i sent una pressió al coll i les llàgrimes se li surten. La música afluixa els sentits i l’animal es desferma...”

Com artista Tolstoi “ és un dels treballadors més soferts i pacients, els seus frescos del mon estan fabricats a base d’una infinitat de petites pedretes, de milions de petites observacions. Durant  anys acumula aquestes petites gotes, desenes, centenars, milers, fins que totes es fonen i creen una forma rodona i definitiva...”

“A Tolstoi no  trobem “l’ànima contemporània” com a  Stendhal, Rouseau o Dostoyevski, si no l’ànima primitiva de tots els temps, la que no està subjecta  a cap metamorfosi...i una soledat original de l’home davant de l’infinit”.

Per Tolstoi, la dona és un gran objecte de passió desmesurada i pecadora, en especial en la  seva joventut. Però n’arriba acaptar la seva essència “ sovint les dones es pregunten espantades, com aquest home ha pogut descriure les sensacions físiques més amagades sota la seva pell femenina, unes sensacions no viscudes per l’home.”

Els “dos” Tolstoi es barregen tràgicament. “L’artista pur només pot pensar en la seva obra, no en la humanitat a la que la destina. Tolstoi és el més gran com artista , mentre el seu ull insubornable crea l’univers dels sentits. Però quan es torna compassiu, quan vol ajudar, millorar, guiar i adoctrinar, el seu art perd la seva força, la seva capacitat de commoure”.