Terrassa. Plaça vella. Anem a fer un cafè a mitja tarda,
abans d’una trobada amb els germans. Per anar al lavabo, cal passar per unes
sales interiors. En una d’elles un grup de 20 senyores de 80 anys estan
berenant . L’escena és sorprenent, per l’elevat número de persones. Normalment
aquests grups són de 4 o 5. Què deuen ser entre elles?
Li explico a la Mariona. Quan ella va al lavabo, a més de
l'espectacle, sent la següent frase: Que
bé que estem!
Aquelles senyores
estan esprement-li a la vida gotes de felicitat, de la felicitat d’estar
juntes, del plaer de sentir-se vives en aquest moment. Què importa el demà?
Commovedor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada