Els temes d’ajuts d’Estat i de FEDER eren interessants, però
amb el tripartit el departament va crear una DG de promoció econòmica i dintre
d’ella vaig veure que volien fer coses d’Innovació Social.
No m’ho vaig pensar, vaig contactar i, de nou, va ser
possible un canvi. Una nova feina, la última ja? Ves a saber.
Amb aquest canvi vaig inaugurar una moda que ja no m’ha
abandonat: els meus caps, director general i subdirector general tenien entre
35 i 40 anys. I el conjunt de la gent molt jove.
Aquesta és una sensació curiosa. Ja estava acostumat a que em manessin dones,
en serveis socials sempre ha estat així. Però aquesta sensació de que ets el
més vell del grup, que de cop i volta veus que
tothom al teu voltant té 30 anys, va ser nova. Nova, però agradable, per
mi al menys, no sé si per a ells.
Els joves aporten espontaneïtat i frescor i en general, al
menys els que jo he tractat, estan molt
ben preparats. Màxim faria un comentari negatiu sobre aquests joves. Alguns
saben molt del seu tema, però els falta “context” social, no estan al dia en
els temes del carrer, no llegeixen els diaris. Per altra banda, i això ja no és
culpa seva, els falta context històric.
Són dos els temes principals als que em vaig dedicar durant
aquest període: Responsabilitat social i Emprenedoria Social, de la ma de dos
joves i esforçats gestors: Marcel Prunera i Xavi Pont.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada