Queixes mínimes. Presentació

En aquest blog tot és mínim, les escenes, les històries, les opinions breus. Diguem que tot és mínim com jo mateix. M’agrada suggerir coses petites, perquè en el fons potser no m’atreveixo amb les grans o no tinc les opinions prou formades.

Em meravella la gent que “sap de tot” i opina de tot amb una gran seguretat. Amb una gran seguretat moltes vegades  s’equivoquen, però això els és igual. Ells continuen amb la seva seguretat.

Però no és d’això del que volia parlar, si no d’iniciar una nova col·lecció de petites idees lligades a  la millora del sector públic. Coses que veig pel carrer, o que em passen i que no sé a qui comentar.

Normalment si et queixes d’alguna cosa et prenen per un pesat. Hauria de ser tot el contrari. Al que es queixa en un restaurant de que alguna cosa no està bé, li haurien de regalar el dinar. Els està regalant una oportunitat de millora. No diuen els japonesos que el que troba un problema troba un tresor?

Així ho entenia un amic meu, consultor d’empreses ell, que un dia parlant d’aquest tema deia: “Queixar-me jo? Que em paguin per queixar-me !!”