La
reposen per la Tele. Mai cansa veure, ni que sigui parcialment, aquesta
història d’un metge iranià que torna al seu país just després de la revolució (o involució) dels ayatollahs de 1979. El
sistema va abduint poc a poc a un metge aparentment occidentalitzat ... La dona
se’n vol anar però no la deixen
anar-se’n amb la seva filla.
Com
a escena mínima, que n’hi ha moltes, crida l’atenció que els homes i les
dones dinen separats assentats a terra
en dues rotllanes al menjador. En canvi el dia que es troben a sopar els dos metges que han estat a
occident i que estan casats amb estrangeres, sopen tots quatre junts...
Però
voldria afegir una anècdota que em va
explicar fa molts anys un amic claretià i que té alguna cosa a veure amb tot
això que estic dient. Teníem un conegut comú que estudiava amb nosaltres a
Bellaterra. Aquesta persona era de l’antiga Guinea espanyola, catòlic, capellà
i claretià. Vivia a Barcelona, estudiava en una universitat moderna. Malgrat
això el meu amic em va dir un dia: “si vas gratant, gratant, aquest noi més enllà de
claretià, o capellà, o catòlic, o universitari, és, bàsicament, de la seva
tribu de Guinea”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada