Memòries d’un funcionari. 91. Economia. Innovació Social 5.

Emprenedoria social 2.

 

La figura de l’emprenedor.

 

Diuen que un emprenedor és aquell que treballa 16 hores al dia per no treballar-ne 8 per a un altre. En broma naturalment.

 

En la realitat la força real d’un emprenedor és aquella empenta que el fa tenir “fe” en el seu projecte i que ho dedica tot al projecte. Tenen una mirada especial, que fascina. Jo també he estat emprenedor, però crec que mai vaig arribar a tenir la “fe” que he vist en els ulls dels nostres emprenedors.

 

Em vam triar 10 de 60 projectes que es van presentar. A uns anys vista la meitat o una mica més  han reeixit, han acomplert l’objectiu, estan fent una tasca social, han creat llocs de treball. Val la pena.

 

A més, actualment, Catalunya és un enorme viver de projectes d’emprenedoria social. El concepte ha quallat fort. També la pròpia administració fa innovació social. Es treballa conjuntament el sector públic i el privat, tant tercer sector com empresa privada. En realitat ja no és el més important si es guanyen o no es guanyen diners des del punt de vista empresarial. Qualsevol projecte ha de tendir a ser sostenible en ell mateix, sense dependre de subvencions.

 

Crec que s’està produint un canvi de paradigma en la manera de fer les coses i em fa por que centenars de funcionaris acostumats a fer “subvencions” no siguin capaços d’adaptar-se a les noves maneres de fer. Miro el futur amb esperança, ara que me’n vaig, i estic content d’haver col·laborat en aquest procés.

 

Vull dir amb tot això, que potser l’administració no està aprofitant aquest moment en que molts funcionaris estan treballant a ritme lent, no per culpa seva si no perquè no hi ha diners per subvencions per fer dues coses: Primera, començar a canviar el paradigma: ja no han de ser les subvencions la tasca d’impuls d ela Generalitat, si no el suport als emprenedors, el guiatge. I segona, col·locats en aquesta tessitura, fer un reciclatge accelerat dels funcionaris que es dediquen a aquests temes.

 

No donem tantes subvencions, però impulsem, facilitem, eliminem traves burocràtiques, no impedim durant mesos l’obertura d’iniciatives empresarials pels permisos. Paguem ràpidament allò que devem. Siguem comprensius amb els que no “ens” poden pagar i analitzem perquè. No fem normes “perfectes” però cares i difícils d’aplicar amb terminis molt curts.

 

En definitiva, els funcionaris i l’administració han d’aprendre a pensar com si fossin ells els  emprenedors, i tenir prou empatia per posar-se en la pell de l’altre.

 

Utopia? No. Ara és l’hora, també per aquestes coses.