El procés burocràtic,
Crear un programa d’innovació social volia dir, per un
costat, encarregar a una empresa exterior la gestió del mateix i per l’altre
buscar 10 emprenedors als que aplicar el programa.
La recerca de l’empesa gestora es va fer pel procediment
habitual, amb la dificultat afegida de que el procés de puntuació era el primer
cop que es feia. Fins a 7 empreses es van presentar. Això ja és un indicador de
l’interès i la capacitat que suscitava aquest tema. Va guanyar un conjunt de
tres entitats: Barcelona Activa, ESADE i Fundació Seira.
Més complex va ser el procés per triar els emprenedors. Hi
haurà emprenedors socials a Catalunya, preguntàvem? Estàvem a l’any 2010. Ara
n’hi ha molts, el que mostra com va tot
de ràpid en aquests temes, però en aquells moments era una incògnita.
Es va triar la fórmula de subvencions en espècies. Els
emprenedors rebrien tot un conjunt de suports que tindrien un cost. Per això es
va fer una convocatòria de subvencions per tal de que tingués màxima
publicitat.
Va ser molt complex explicar a la part administrativa,
juristes, intervenció... el que era això
i com encaixar-ho en els seus esquemes mentals. Difícil i lent. És el preu
d’innovar: “això no s’ha fet mai”, crea inseguretat, no saben què fer.
El resultat és que vàrem perdre molt temps i el programa no
havia acabat quant va haver-hi canvi de govern. El meu consell seria assegurar
bé el procés abans de començar. Potser hi havia un camí més fàcil.
Es van presentar 60 emprenedors. Sorprenent. En una primera
ronda d’anàlisi de documentació en vàrem
escollir 30 i els vàrem entrevistar. I en una segona entrevista vàrem
seleccionar els 10 emprenedors.
Els projectes, més enllà d’una entitat que impulsava la
rehabilitació de malalts mentals a partir de la fabricació de iogurts, entraven
també en temes energètics, de microcrèdits, de formació de quadres al tercer
mon, de suport a nens adoptats, de mètodes nous de fer analítiques etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada