La familia Máshber. Der Níster (pseudònim de Pinjas Kahanovic 1884- 1950). Barcelona,
Editorial Libros del silencio, 2011.
Com vivien els jueus centreeuropeus o russos al segle XIX?
Com vivien els avantpassats d’aquests curiosos personatges que, en cara avui,conserven
a la mediterrània Israel les seves vestimentes d’aquell lloc i d’aquella època?
Nister ens ho explica durant 900 pàgines amb un llenguatge
lent i meticulós. Com eren les ciutats, com era la gent, com es relacionàvem
amb els “gentils”, quin era el seu sistema de classes, el seu comerç, la seva
“banca”. I també, com resaven, com practicaven el shabat, com mantenien les
seves seculars tradicions tant lluny de la seva mítica Jerusalem, com esperaven
el messies.
Sembla que hi siguis. I sembla que hi siguis al segle XIX i
al XVII i al XVII i al XVI... perquè, excepte pels escassos lligams amb la
societat dels gentils que emmarquen l’espai i el temps, que emmarquen Ucraïna en
el segle XIX, l’escena, la ciutat de “N” podria estar en qualsevol lloc del mon
i la narració succeir al segle XVI.
Aquesta és una característica antropològica fascinant del
poble jueu: al llarg de 20 segles, a qualsevol lloc que estiguessin, ells han
mantingut unes tradicions, unes litúrgies que els han conservat com a poble. El
més normal és que s’haguessin diluït com a poble, però no ha estat així.
Defineixen una nació i una identitat, amb una llengua però sense un territori
real, només idealitzat.
I sorprenentment al segle XX la cosa es desperta, per mal i
per bé i tenim per un costat el genocidi
i per l’altre la creació de l’estat d’Israel. Res del que ha passat al segle XX
s’entendria sense aquests costums i ritus mil·lenaris. Sense uns preceptes i
uns costums absurdament rígids als nostres ulls.
El llibre és d’una lectura no del tot fàcil, però totalment
fascinant pels que hi entrin. Fet que recomano vivament.
Destacaria dues coses curioses. Una de tipus religiós,
l’altra de tipus econòmic.
Tot i la fidelitat general a les normes i els ritus, l’autor
dona un important protagonisme als moviments de pensament “dissidents” amb la
ortodòxia original i que en general eren perseguits per l’estatus quo.
L’altre , i que ocupa una part important de la trama, són
els daltabaixos econòmics de la família Máshber. Viuen de diverses empreses
d’economia real i productiva, però també del préstec. És per aquí per on ve el
mal, i en especial pels de més amunt. Alguns nobles locals es neguen a tornar
importants crèdits abusant del seu poder i a partir d’aquí trontolla tota l’estructura
dels negocis i una multitud de petits inversors perd el seus estalvis, ells
s’arruïnen etc... No sé a què em sona tota aquesta història¡¡¡
La narració té dues parts i potser n'hi ha una tercera perduda
en algun lloc. L’autor la promet en el propi text. Però això potser algun dia
ho sabrem. Diuen que amb el final truculent que va tenir en Nister, algun
manuscrit pot estar perdut pel mon.
El primer volum es va publicar el 1939 i el segon, a Estats
Units al 1948. Fins a finals del 80, Nister, no va començar a ser recuperat a Estats Units i després, lentament i
afortunadament, a altres llocs i idiomes.
El poc que sabem del
final de la vida de l’autor és que va ser víctima de l’horror stalinià, portat al gulag i que va morir degut a les
pèssimes condicions de vida, sense que l’arribessin a afusellar, tal com estava
previst.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada