Un autor desconegut per a mi, com tants ¡ 4 edicions en 4 mesos. Molta gent te’n parla.
Me’l demano per Nadal passat ...i per fi li ha tocat.
No defrauda, com passa a vegades. De seguida notes que estàs
davant d’un llibre que val la pena, dels que recordaràs. Aquest tipus de llibres tenen la virtut de transmetre
sensacions, sense necessitat de fer referència directa a aquestes sensacions.
Estan allà, només t’has de deixar embolcallar.
M'atreviria a dir que un dels elements que defineix un bon llibre és que
et digui coses que no estan escrites en el text.
La narració la fa la veu d’un jove de 15 anys i dura no més
enllà de 6 o 8 mesos. Però tota la seva vida depèn d’aquests mesos.
Els pares no tenen
perquè ser sempre perfectes, són el que són i la major part dels nens han de
conviure amb aquest fet. Les
il·legalitats poden ser molt relatives, si el sistema de protecció social dels
menors té les seves debilitats. La vida, senzillament, és com és, no com ens
diuen al cole.
La veu del noi de 15 anys descrivint tot el que li passa, és
fascinant. No explicaré en detall l’argument, perquè fins i tot té un punt
d’intriga i no voldria perjudicar al possible lector.
I per acabar, el narrador amb veu de 15 anys, però que en
realitat en té 65, no dona cap importància a tot el que passa des dels 15 al
65. Amb 20 pàgines n’hi ha prou per descriure aquests 50 anys.
Per recalcar aquest concepte i en homenatge a Gabriel
García Márquez, recordo una frase d’una entrevista amb ell, que vaig llegir fa
temps: “ ...desde los ocho años, nada
notable sucedió en mi vida”...( No sé si cito prou bé...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada