Com tothom sap, el rei Salomó, davant de dues preteses mares d'una criatura va ordenar partir el nen en dos i donar-ne la meitat a cadascuna. La falsa mare hi va estar d'acord, però la mare veritable va preferir que li donessin el nen a l'altra. Llavors Salomó va veure qui era la mare autèntica.
Sí, hem sentit la història des de petits. Però aquestes
històries de la nostra mitologia, no són si no grans mostres de saber popular.
Cal saber traslladar-les a circumstàncies del dia d'avui.
Si Mas i Junqueras volen realment la independència de Catalunya,
haurien de cedir perquè la votació fos possible i ho fos quan abans. Tots tenim
por que si això s'allarga molt haurem perdut. I tindrà raó l'Aznar.
2. El messies
Ja que estem en temps d'advent parlem del naixement del messies.
El poble jueu portava mils d'anys esperant el messies, de
cop i volta n'apareix un i uns quants decideixen que és aquest i l'accepten. Són
els cristians.
Els jueus porten 2000 anys més esperant el messies. I un es
pregunta. Realment volen que vingui? O
el seu estat sempitern és el d'estar esperant? Traduït al nostre cas: volem la
independència o volem estar tota la vida reclamant la independència, però
preferint que no ens la donin?
3. Els falsos profetes
Sempre que surt el tema religiós en les converses, dic al
meu interlocutor cristià quina és la meva frase preferida de l'evangeli. És la
següent i també fa referència al tema que estic comentant.
Quan els deixebles de Jesús li pregunten com podran
distingir els bons profetes, dels falsos profetes els contesta: pels seus fets els coneixereu.
Doncs això. Fets. I ràpid.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada