Memòries d’un funcionari. 95. Economia. Anàlisi i seguiment 2

Les retallades

 

Amb aquest expressió tant “popular” s’ha referit tothom els darrers anys als ajustaments econòmics que ha hagut de fer la Generalitat.

 

Amb uns ingressos fiscals a la baixa a causa de la baixada de l’activitat econòmica, amb un espoli fiscal de 16.000 M d’euros l’any per part de l’Estat, amb quasi impossibilitat de posar nous impostos o tributs i la obligació de complir amb el dèficit fixat per la UE la situació és complicada,

 

I en paral·lel amb la necessitat de continuar proporcionant els serveis bàsics que el ciutadà necessita: salut, ensenyament, serveis socials, habitatge. Ha sigut tràgic, però inevitable. Per molt que es critiqui, qualsevol altre hagués fet el mateix. Només cal pensar en la  pròpia economia domèstica. Si en una casa deixa d’entrar un sou, es fan les retallades que siguin necessaris per salvar l’essencial i si encara no és suficient i no es té crèdit, es retalla una mica de l’essencial.

 

Una altra cosa és que en temps de bonança econòmica potser s’havia exagerat en organismes no necessaris, subvencions de dubtosa rendibilitat, increment de plantilles etc. També per aquí s’ha hagut de retallar encara més ( veure el proper capítol)

 

Però el que és curiós de destacar és que com diu algun company “tots contra Economia”. Els Departaments no han estat prou conscients de l’esforç que s’havia de fer i, al meu entendre, els ha faltat lleialtat institucional. No és la primera vegada que parlo d’aquesta manca de sentit de “govern” per part de determinats polítics.

 

Naturalment, les unitats administratives treballen amb els paràmetres que els donen i en el  nostre cas, aquests paràmetres es restringeixen al terreny de les despeses.

 

Però si prenguéssim el tema per la banda dels ingressos ( i tinguéssim capacitat d’actuació), veuríem que la solució a tot no és tant complicada. Fora paradisos fiscals, fora que les multinacionals busquin la manera de pagar els impostos mínims refugiant-se  a Luxemburg, amb l’ajuda dels propis governs d’aquests països...

 

 La cosa ens portaria al President de la Comissió europea...però  això ja va molt més lluny d’aquestes memòries. Però no puc deixar de dir que és una enorme vergonya que ha passat molt desapercebuda i amb la connivència dels països de la UE. És cert que la nostra pàtria natural és la UE, però no m’acaba d’agradar, ni el què és ni el què fa.