Memòries d’un funcionari. 98. Economia. Anàlisi i seguiment 5

Els sous del funcionaris.

 

Ja he dit al principi d’aquestes memòries que fa 30 anys, molts entràvem a la Generalitat plens d’il·lusió  i ganes de treballar per un govern nou i modern. També he descrit com funcionava l’ICASS, com un mini-departamemt adscrit a Sanitat, amb una autonomia considerable. Entre tots els caps i el Director General eren 10 persones, després veníem els caps de secció i després els tècnics i administratius.

 

D’aquella època he conegut caps de servei amb un nivell 24.4 (que em perdonin els lectors no funcionaris aquest tecnicisme burocràtic. Els nivells del cos de titulats superiors va de 20 a 30). Jo mateix era cap de secció i tenia un 22. Els tècnics naturalment tenien un 20.

 

Si observem l’administració actual observem que s’han multiplicat els càrrecs: mes departaments, més  directors generals i en algunes ocasions se’ls puja el nivell fins al de Secretari General; més subdirectors generals i quasi tots amb els nivells màxims (30); més caps de servei i quasi tots en nivell 27 o 28 (no crec que hi hagi cap 24.4); els cap de secció 23 o preferentment 24; els tècnics de base 21 i no 20...

 

I paro aquí aquest detall avorrit. I podríem seguir amb altres cossos, la sanitat, la policia, els mestres, els bombers...

 

El que vull dir és que hem augmentat els càrrecs i hem augmentat els sous. I encara caldria afegir el plus de dedicació als nivells més alts que representa un 11% del sou per 2,5 hores més a la setmana.

 

Si retrocedíssim tots un nivell potser arribaríem a estalviar 1000 o 1500 milions d’euros en un any (m’ho invento, però si algú ho calcula i estic molt lluny, si us plau que m’ho digui), cosa que el ciutadà ens agrairia. Potser s’hagués pogut evitar tota la desfeta del patrimoni de la Generalitat, estalviant una mica més en sous d’empleats públics, polítics, parlamentaris etc.

 

És possible que aquest capítol d’avui no agradi ni a polítics ni a companys funcionaris, però és la gracia de tenir un blog i poder dir el què penses. I és la gràcia d’estar a punt de marxar.

 

I als que diuen que treballen molt i que s’ho mereixen, que mirin el mercat exterior i si algú els ofereix el sou que estan guanyant, que se’n vagin i comprovin què passa.