Opinió breu. La veritat i els medicaments a la Índia.

Ens han educat per parlar molt però no dir mai el que pensem, ni la veritat, tant a nivell individual com col·lectiu. He comentat fa poc en parlar de la “Gran belleza” que el protagonista arriba a la conclusió de que és millor viure la mentida permanent i no ferir a ningú amb la veritat.

Con que la veritat l’amaguem, omplim l’espai amb tòpics. Això tant en l’esfera privada com la pública.

Però de tant en tant a algú se li “escapa” de dir la veritat...i llavors surt als diaris: “és notícia dir la veritat”.

El tema a que em vull referir és que, fa poc,  el conseller delegat de Bayer  discutint amb el Govern de la India sobre fàrmacs i preus de fàrmacs se li va escapar de dir:”No estem creant aquest medicament pels indis, si no pels occidentals que el puguin pagar”. Ras i curt.

Poc després d’aquest error, el senyor s’excusa, que no volia dir això, i  que això és contrari a la filosofia de la companyia, que l’empresa està pel bé comú i bla, bla, bla. És a dir torna al discurs habitual. Però la veritat ha exixtit per un moment.