Corre aquets dies per la premsa un informe sobre la corrupció pública i sobre la percepció de la corrupció que tenen els ciutadans. Faré un breu comentari sobre aquest darrer punt.
El concepte de corrupció és conjuntural. Recordo haver seguit a la premsa que un polític americà va dimitir quan es va “destapar” que havia tingut contractada a una sud-americana sense contracte (aquí no queda títere con cabeza). A Alemanya un ministre va dimitir per haver cobrat per dues conferències quan tenia contracte d’exclusivitat (comencem a tallar la ma esquerra a tothom???).
A l’altre extrem, un cas esfereïdor, però que posa de manifest aquesta “conjunturalitat”, un amic que havia estat a una país africà en tema d’orfelinats, explicava que allà és “normal” que el personal dels centres s’emporti menjar encara que això repercuteixi en la mala alimentació (i fins i tot en l'increment de la mortalitat) dels nens. I això es “normal” perquè aquest personal sap que tota la cadena cap amunt es beneficia molt més de moltes altres maneres. Quan t’expliquen que un alt càrrec africà de la FAO (precisament) s’ha apropiat un milió de dòlars cal analitzar-ho des de d’aquesta “conjunturalitat”.
Per tant no m’inspira gaire confiança un estudi basat en la percepció subjectiva, sobre tot si després es volen fer comparacions entre països. Hi ha mètodes objectius. No és el mateix, com en l’acudit de l’autopista, quedar-se un 5%, un 10%, un 20% o no fer l’autopista. Ja tornaré sobre aquest tema.
Lo important és captar que tot diner públic, per poc que sigui, és sagrat. És sagrat perquè si comencem a fer petites excepcions, tot plegat contribueix a aquesta percepció confosa del que és la corrupció. Tot es barreja. I fins i tot paguen justos per pecadors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada