Cinema. Escenes mínimes. El Padrino.

El Padrino dirigida al 1972 per Francis Ford Coppola i a la que segueixen el Padrino 2 i 3 de 1974 i 1990.

Dir la veritat?

La “Paramount tv” ha dedicat una tarda-nit de dissabte a passar-les totes seguides des de les 7 de la tarda. No són els únics. Hi ha alguns cinemes que ho han fet. He mirat  la primera part i part de la segona (no recordava el joveníssim Robert de Niro fent les escenes de quan El Padrino era jove) , però algun dia ho faré.

He trobat una frase que tenia oblidada però que recordo que ja em va cridar l’atenció. Després de fer negocis amb algú, el Padrino li diu al seu fill que l’acompanyava i que ha parlat amb massa claredat : “no diguis mai el que penses”.

Brutal.  El Padrino ho diu al seu fill a qui està ensenyant a ser un mafiós. Però no és això el que li ensenyem a un nen des de petit precisament: que no digui el què pensa? No t’ensenyen  a “negociar” en el mon empresarial  jugant bé les teves cartes? No diuen els polítics que no es pot ensenyar totes les teves intencions de cop?

I a nivell quotidià (i em refereixo més al mon professional), no has d’anar amb cura a l’hora d’opinar sobre aquella idea del teu “jefe”, a guardar-te  aquella idea que tens per deixar-la anar en el moment oportú, a no ser el primer a parlar perquè tens menys probabilitats de que la teva idea sigui acceptada? I al inrevés et sents obligat a dir alguna cosa encara que no tinguis res a dir, a dir banalitats sense dir res.

 

 

I encara hi ha la versió més complexa: diu això, però en realitat vol dir lo contrari. O bé: diu això per avisar-me de que ja sap de què va allò que no acaba d’explicar. O: sap molt més del que diu i ho deixa entreveure. O: dic una mentida però con que tu ja ho saps que dic una mentida no t’ho creuràs. O... (Etc. Podeu seguir en els comentaris...)

Quina mandra, no? A mi em cansa aquest joc. El jugo dintre dels límits de lo raonable, quin remei... (però en el fons em sento un  nen de 4 anys).

Em fa gràcia una expressió molt utilitzada. Quan dius una cosa bastant clareta, l’altre és molt probable que et digui “què vols dir”?  Doncs just el que acabo de dir. Simplement.