El meu càncer de colon. Un passeig pel funcionament del sector sanitari
1
Un fet determinant i
imprevisible, va interrompre brutalment la meva incorporació a l’ICASS: el meu
càncer de colon.
Afortunadament, fins aquest moment
de la meva vida (45 anys) no havia tingut gaire contactes amb el sector
sanitari. La constatació de que tenia un problema greu i que s’havia d’afrontar
de seguida, va marcar de cop la meva vida. No entraré en els detalls personals,
això queda per una altre tipus de diari, si no en aquells aspectes que tenen a
veure amb l’Administració. En aquest cas la sanitària.
Un cop detectat el problema vaig
arribar de seguida al meu hospital de referència: la Vall d’Ebró i el
pre-operatori va ser també molt ràpid. En un més i mig m’operava.
El diagnòstic es va fer
ràpidament a partir d’una colonoscòpia a la Quiron, com a centre concertat amb
el sector públic. La Clínica tenia dues sales d’espera una més atrotinada pels
malalts del “seguro” i una altra, més luxosa,
pels malalts privats. La prestació, però, la mateixa.
En aquell moment, 1995,
l’hospital de la Vall d’Ebró, estava actualitzant les plantes, però a mi em va
tocar encara una planta amb habitacions grans amb quatre llits. Deien que
antigament en aquelles habitacions hi havia hagut 6 llits.
No vull dir que aquelles
habitacions fossin millors que les actuals de 2 llits, sens dubte necessitaven
una remodelació, però l’espai més gran i el fet de ser més gent propiciava més
l’anonimat. Les actuals habitacions de 2 llits obliguen a una certa
promiscuïtat entre malalts i famílies de malalts, una mica molesta
Mai he tingut clar si aquest
model (el d'habitacions de dos llits vull dir) es fa per economia o per altres
motius. Com hom sap lo més car d’un
hospital no són els metres quadrats de rajoles de les habitacions si no la
complexitat de les instal·lacions de cada llit
i sobre tot dels serveis centrals, quiròfans, laboratoris etc. No tinc
elements científics per valorar-ho, però si es fes una anàlisi cost benefici
tenint en compte la comoditat del malalt, la comoditat de la família, les
possibilitats de descansar millor del familiar que es queda a dormir i que
potser a l’endemà ha d’anar a treballar, la intimitat, l’alliberament de feina
que comporta la presència d’un familiar...m’agradaria saber quin seria el
resultat.
Però llavors si totes les
habitacions fossin individuals, quina seria la diferència amb la medicina
privada que sustenta el seu prestigi en la part hotelera? Quines implicacions
tindria pels potencials usuaris del sistema, el 30% dels quals no utilitza la
sanitat pública, en gran part per aquests aspectes hotelers?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada