Opinió breu. Els nens que passen gana. “La teoria del pollastre”

Em fereix aquesta guerra de xifres entre Síndic de greuges, Sanitat, Caritas i altres institucions sobre el nombre de nens que passen gana. Crec que tots plegats parlen dels efectes del problema, però no de les causes.

Diguem, abans que res, que la recollida d’aliments solidaris per part de la societat civil o per centenars d’organismes  socials s’ha incrementat  notablement en els darrers anys. Això és una mostra de la solidaritat  innata de la població i no deixa de ser un motiu d’esperança. De tota manera ja advertia recentment un representant d’Oxfam que vigilem en donar tants aliments perquè això és donar el peix, però no la canya i que fins i tot pot tenir efectes perversos.

 I aquí vull venir. Con a  gran defensor de l’atenció social primària en vull referir a un servei que oferien i espero que ofereixin molts ajuntaments : les escoles de mares (o potser altres noms). Un lloc on ensenyar a joves mares amb risc social per elles i els seus fills, un mon de coses sobre la seva vida quotidiana.

Com sempre anem a petar a l’educació. Moltes d’aquestes persones que reben paquets d’aliments  necessiten,  encara més que els aliments, que algú els ensenyi què fer amb  ells, com preparar-los amb imaginació i com ensenyar als seus fills a menjar. I també altres coses naturalment,  però avui em refereixo a això.

 I aquesta és ”la teoria del  pollastre”. La meva amiga Montserrat Obiols ho explicava així: “ hi ha moltes velletes (amb una pensió de 500 euros) que passen la setmana amb un pollastre. En mengen dues o tres vegades, amb el menuts i algun os fan un brou i després una sopa, i fins i tot unes croquetes etc...Afegim mitja dotzena d’ous, dos litres de llet, unes galetes maria i una mica de fruita, i ja tenim la dieta de la setmana. En total potser 10 euros a la setmana”.

És a dir si no ensenyem a aquestes mares joves, amb molts altres problemes, a gestionar correctament la seva casa, els seus diners i els ajuts que els donem, els nens continuaran menjant pastisseria  industrial o bocates o pizzes i estaran mal alimentats. I a lo millor els aliments que els donem acaben llençats...

 I això aquests dies no ho diu ningú. Educació i educació i educació. Sempre ens quedem en la fullaraca, en els aspectes més cridaners. Fins i tot el Síndic de greuges.