El perfum. Tom Tykwer any 2006.(Novel•la Patrick Süskind,1985).
L’han repetit per enèsima vegada per la Tele. S’ha convertit en una d’aquelles pel•lícules de les que només mirant-la una estona, ja connectes amb el conjunt de l’obra.
Més que explicar-la, que tothom la coneix, em permetré comparar-la amb aquelles pel•lícules que agafen un tema i el porten al màxim, que normalment vol dir la mort, com és aquests cas. Li veig similituds, en aquest sentit de totalitat en un aspecte, amb “La gran boufe” l’orgia alimentària (Marco Ferreri 1973), El Imperi dels sentits, l’orgia sexual portada a l’extrem (Nagisa Oshima 1976), o Apocalipsi now (Cóppola, 1979), la violència també portada a l’extrem. En tots els casos, la mort, “l’horror” ens dominen i sobrepassen. En aquest cas, El Perfum té la virtut de explicar-nos tota la horrible història en clau d’humor. Fantàstic.
Una escena (no mínima, és el clímax): Unes gotes de perfum permeten superar tots els tabús de la gent conservadora i llençar-la a una orgia desenfrenada (per cert al Poble Espanyol de Montjuic). De nou en clau d’humor, com tota la pel•lícula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada