Històries mínimes. El passatge Cardedeu

El passatge Cardedeu, que haig de fer cada vegada que surto o torno de casa, només té pas per un cotxe (a més de cotxes aparcats al costat dret sortint). És costum entre els veïns del carrer, que sempre s’aparti el que surt que és qui té l’obstacle a la dreta.
 

Avui he assistit a una història mínima que diu molt de l’espècie humana. Tot plegat 15 segons d’observació: un “cotxe de gran luxe” sortia i al darrera anàvem dues motos. Per davant es presenten dos cotxes. El nostre “cotxe de gran luxe” ha deixat passar un gran aparcament on es podia haver apartat i s’ha aproximat als altres pretenent que fossin ells els que tiressin en darrera. Tothom s’ha parat uns moments. Jo mateix m’he esperat a uns 15 metres per si el “cotxe de gran luxe“ decidia finalment  tirar en darrera. A tot això la primera moto baixa i jo penso : ” li anirà a dir que tiri en darrera i així es solucioni tot el tema”. Doncs no. En realitat li diu que s’aparti un pam per així poder passar ell. Jo, surto darrera de la primera moto mossegant-me les ungles.
 

Resultat: un imbècil egoista que per no apartar-se, com li correspon per una norma no escrita, fa perdre el temps a tothom inclòs ell. Un altre egoista que només pensa a solucionar el seu problema i que no li preocupa el problema general. I un reprimit amb ganes de fer de Quijote i “desfacer entuertos” però que ja està tip de rebre patacades i que el tirin de Rocinante.