Diuen que han de pujar les matrícules universitàries per ajustar-les més al cost global de cada alumne. Jo em pregunto: quin cost? I ha moltes protestes aquests dies. Aporto el meu punt de vista.
En una època en la que tothom, i suposo que encara més els universitaris, saben què és la comptabilitat analítica caldria diferenciar dos costos: el de la docència i el de la investigació. Aquestes són les dues funcions bàsiques de la universitat i hauria de ser diferenciable quin és el temps i el cost de cada cosa.
Pel que fa a la docència hi ha alguns paràmetres comparatius: un professor de batxillerat fa 19 hores de classes (unes 750 al curs) i amb això i les activitats complementàries, reunions corregir, tutories… compleix la seva jornada fins a les 37,5 hores. Un professor d’universitat fa unes 6 hores a la setmana (240 al curs) i en alguna universitats 3 a la setmana (120 al curs). També dependrà del nombre d’alumnes: no és el mateix 100 alumnes per classe que 3 o 4. No he vist mai estudis o estadístiques sobre el particular. Què costa un alumne de dret, o de clàssiques, comptant només el temps de docència?
A part podríem comptar les hores dedicades a investigació i el seu cost. Potser veuríem que al nostre país es dediquen molts diners a investigació, al menys sobre el pressupost. I podríem veure la quantitat d’estudis que es fan amb aquests diners i la seva qualitat.
Voldria creure que tota la resta d’activitats que faci un professor, algú controla que es fan després d’aquestes 37,5 hores obligatòries: màsters que es cobren a part, estudis que es cobren a part, llibres que es cobren a part, tertúlies a les ràdios, conferencies…
Per cert, ara al Juliol que no hi ha classes, on son tots els professors universitaris que haurien d’estar investigant, amb més calma i alliberats de la docència ?
Tinc la sensació de que estem davant d’un escàndol “estructural” important en aquest país, però con que és “estructural” ningú no ho veu com escàndol.
I mentrestant els alumnes a pagar, sense saber exactament què paguen: si la docència que reben o la investigació que no els correspondria pagar a ells.
I Afegiré una anècdota personal. Columbia, Nova York. Vàrem demanar des de la Generalitat, en el nostre periple per EEUU que encara no he explicat a les memòries, una entrevista amb un famós professor especialista en temes de voluntariat. Va dir que ens podia dedicar l’hora de dinar i així va ser. Després d’unes mínimes cortesies de presentació, tot el dinar vàrem estar-li fent preguntes. A l’acabar el cafè es va aixecar i va dir que havia de continuar treballant. Era un venerable professor d’entre 60 i 70 anys…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada