Aquesta frase la vaig sentir a Marràqueix, en aquell mercat tan gran que hi ha. La noia estava nerviosa, l’estona anava passant, potser aviat havia de marxar a buscar l’avió i encara no tenia les “babuchas”.
Això és el que sovint passa a la gent quan va de viatge. S’omple (o t’omplen) de compromisos que li amarguen el viatge, li fan perdre temps, i potser fins i tot li fan discutir amb la parella. Total, perquè el receptor del regal el col•loqui en un racó i no el torni a mirar mai més. (Bé suposo que hi ha excepcions, però, no us ha passat mai?).
El tema dona per molt més...però estem a la frase del dia i això ha de ser curt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada