En mig de la guerra de preus entre cinemes lluitant contra el descens d’audiència i contra la plaga de la gent que es baixa les pel·lícules gratis, el Verdi durant tres dies ha ofert totes les sessions a 3€. Una bona ocasió per posar-se una mica al dia.
Nebraska, Dirigida per Alexander Payne al 2013, és una pel·lícula en blanc i negre, o millor dit, en gris. Gris, com l’Amèrica mig destruïda que ens mostra, com la mediocritat de tots els seus personatges, fins i tot el protagonista. Sí, aquesta pel·lícula havia de ser així, en gris.
Un vell es creu que li ha tocat un milió de dòlars. Quan després de mils aventures acaben a la oficina a “recollir” el premi i finalment comprova la mentida, el fill li explica a la secretaria: “És que es creu tot el que li diuen”. I ella li contesta” quina pena”. Aquesta seria la meva escena mínima, no tant mínima.
I el viatge fins a recollir el premi (una mena de road movie) és l’excusa per mostrar misèries del passat, misèries del present, per mostrar com l’olor dels diners desperta ambicions ridícules, i, com de poc cohesionada és la família a Amèrica, al menys des del nostre punt de vista.
Però tot això, el director ho explica en clau d’humor. És una pel·lícula que es mira amb un somriure permanent i alguna eventual riallada. Molt recomanable. Molt lenta. Molt curiosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada