Dit
això anem a l’essència. Crec que els de Crimea volien ser un estat i pertànyer a Rússia. Vull creure
que el referèndum es va guanyar correctament. On està el problema? Es clar, en
la força de les armes. I Europa ho critica
Doncs
precisament a Catalunya volem fer això, autodeterminar-nos i ho volem fer pacíficament (sense oblidar que
estem a Espanya per dret de conquesta). Per què empleats de la Comissió
s’entesten en ficar-nos la por? Que callin. La Comissió, com el seu nom indica,
gestiona “per delegació dels estats” els
tractats actuals, ja els sabem. Però son els Estats els que els han signat i
els que els poden canviar quan vulguin. Que calli d’una vegada la Comissió. Ja
sabem el que està escrit. Com a funcionari sé molt bé el que és aplicar la llei
i callar-me la meva opinió personal. Que callin. I al Sr. Rampuy del Consell, que
és qui ha parlat aquesta vegada, qui
l’ha elegit? No dic que serà fàcil, però deixem parlar als Estats, quan arribi
el moment.
No
la veig clara aquesta Europa, té molts punts foscos que ja he deixat anar en
algun moment i encara ho faré més en aquest blog. I tot i que és el nostre
espai natural, això no vol dir que ho hàgim de donar tot per bo.
I
per cert, hem vist durant 50 anys com els Estats Units castigaven a Cuba com si
aquell petit país representés un gran perill per a ells. M’agradaria veure com
respirarien els americans si de cop i volta Canadà es tornés de l’esfera russa.
Post
scriptum.
I
ara Ucraïna. El tema és el mateix: “què vol la gent?” preguntem-li. La força de
les armes no ha de servir ni per separar, ni per obligar a quedar-se. Pensem en
la gent de Ucraïna, són ells els que han de decidir, no el seu govern, no els
interessos russos ni els occidentals, la gent. Costa tant d’entendre?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada