dimecres, 16 d’abril del 2014

Opinió breu. Catalunya versus Crimea i Ucraïna

Hi ha hagut un gran interès a Catalunya per desmarcar-se  del cas Crimea i de Putin. Lluny de mi confraternitzar amb Putin i justificar-li res. Només cal recordar  Chechenia, que es volien independitzar o ser més autònoms i sembla ser que allò va ser una catàstrofe. I dic sembla ser, perquè la premsa no va poder seguir bé el conflicte.

Dit això anem a l’essència. Crec que els de Crimea volien  ser un estat i pertànyer a Rússia. Vull creure que el referèndum es va guanyar correctament. On està el problema? Es clar, en la força de les armes. I Europa ho critica

Doncs precisament a Catalunya volem fer això, autodeterminar-nos i ho  volem fer pacíficament (sense oblidar que estem a Espanya per dret de conquesta). Per què empleats de la Comissió s’entesten en ficar-nos la por? Que callin. La Comissió, com el seu nom indica, gestiona  “per delegació dels estats” els tractats actuals, ja els sabem. Però son els Estats els que els han signat i els que els poden canviar quan vulguin. Que calli d’una vegada la Comissió. Ja sabem el que està escrit. Com a funcionari sé molt bé el que és aplicar la llei i callar-me la meva opinió personal. Que callin. I al Sr. Rampuy del Consell, que és qui ha parlat aquesta vegada,  qui l’ha elegit? No dic que serà fàcil, però deixem parlar als Estats, quan arribi el moment.

No la veig clara aquesta Europa, té molts punts foscos que ja he deixat anar en algun moment i encara ho faré més en aquest blog. I tot i que és el nostre espai natural, això no vol dir que ho hàgim de donar tot per bo.

I per cert, hem vist durant 50 anys com els Estats Units castigaven a Cuba com si aquell petit país representés un gran perill per a ells. M’agradaria veure com respirarien els americans si de cop i volta Canadà es tornés de l’esfera russa.

 

Post scriptum.

I ara Ucraïna. El tema és el mateix: “què vol la gent?” preguntem-li. La força de les armes no ha de servir ni per separar, ni per obligar a quedar-se. Pensem en la gent de Ucraïna, són ells els que han de decidir, no el seu govern, no els interessos russos ni els occidentals, la gent. Costa tant d’entendre?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada