Ha estat durant 40 anys gestionant una petita botiga de
poble, que venia papereria, joguines i diaris. Això dels diaris comporta tenir
només tres dies de festa a l’any. Ho ha fet amb dedicació i afecte. El seu
local s’havia convertit en una mena de “club social”. Així com el Barça és “més
que un club”, la seva botiga era “més que una botiga”, era un punt de trobada,
un centre d’informació, un nucli neuràlgic del poble. Em diuen que molts
subscriptors s’han donat de baixa del diari que anaven a buscar cada dia.
L’objectiu era “ anar i trobar un caliu”, més que el propi diari.
Ara que es jubila, les entitats del barri li han organitzat
una festa sorpresa, amb dinar popular inclòs, al que han assistit més de 200
persones. Està bé fer aquests homenatges, sobre tot si són tant espontanis com
aquest, i que la persona pugui percebre que és estimada. Sovint fem aquest
reconeixement quan la persona interessada ja no hi és.
Però a més de l’homenatge concret, omple de satisfacció (i
d’esperança) veure com un poble de 8000 habitants té una tant variada mostra
d’entitats socials.
visca montmeló!!
ResponElimina