Aquí s’obre un debat, molt
present en la política: els polítics n’han de saber d’allò de què se’n
cuiden...o no cal? L’experiència ens demostra que, a la pràctica, no cal, com a
mínim a nivell de ministre o conseller.
No ho dic per la Irene, que em consta que va aprendre ràpid, però, és lògic
aquest plantejament? Quina empresa posaria de màxim directiu una persona que no
sabés res del tema? Ho dic en general.
La línia tecnocràtica, a la que alguns funcionaris en moments de
desesperació ens acolliríem, tendeix a dir que si hi ha un programa electoral i
unes prioritats polítiques definides cada 4 anys que són les que vota el
ciutadà, no calen tants polítics. Aquest corrent té tota una gamma de
possibilitats. Hi ha qui diu que, com passa en alguns països europeus només ha
de canviar el ministre i convertir els directors generals en fixes. No em
semblaria malament si fossin fixes, però acomiadables. El que em faria por és
que fossin com un nivell més dels funcionaris... vist el que ens ha passat amb
la mediocritat de molts subdirectors,
que, tot i que són de lliure designació i per tant de lliure des-designació, a
la pràctica, al menys dintre d’un mateix color polític, difícilment són
canviats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada