Un noiet de 17 anys explica la seva vivència de la Primera Guerra mundial en una zona
d’Itàlia al nord de Venècia i a prop del riu Piave. La zona està ocupada
primerament pels alemanys i després pels austro- hongaresos.
Net d’una família noble de la
localitat, la seva casa és convertida en residència d’oficials amb els que conviuen
i fins i tot sopen, sense perdre mai les formes, segons els criteris dels antics
imperis. Curiosament l’oficial principal és un baró hongarès, tot un símbol de
la caiguda, no només d’un imperi, si no
també d’una manera de concebre la vida.
Darrera de les formes socials, les normes de la
guerra s’imposen i el baró hoste, no dubte en condemnar al seu amfitrió.
El jove es fa gran en poc temps.
La narració ens porta de l’observació juvenil i quasi distanciada, a la
intervenció directe en accions de salvament i d’espionatge: la guerra no pot
deixar indiferent a ningú.
L’autor ignora, expressament, que
al cap de pocs mesos els exercits aliats i en concret l’italià, va avançar
ràpidament pel territori, ocupant espais
de l’antic imperi que encara avui en dia té (Trieste) i altres
que va cedir a la següent guerra mundial (Istria).
Recomanable.
Nota. Els records del meu viatge
a Trieste i Istria i el passeig per escenaris de cruentes batalles de la zona,
m’han fet el relat més viu i interessant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada