En aquest nou escenari, a mi em va tocar dedicar-me al Pla
de Qualitat de l’ICASS. Un tema nou, un més...
En el marc de la millora continua,
es van posar en marxa un sistemes d’indicadors de la qualitat dels serveis.
Dels serveis concrets al ciutadà, no dels serveis centrals: residències de gent
gran, centres de dia, residències de discapacitats etc. Normalment es tractava
d’una bateria d’uns 20 indicadors, definits i quantificables. La verificació
dels indicadors l’havia de fer un agent exterior.
Les bateries d’indicadors s’anaven
creant paulatinament a partir d’unes comissions tècniques de treball formades per
gent de l’ICASS i gent dels sectors corresponents.
La principal entitat que
col·laborava amb nosaltres era la Fundació Avedis Donabedian. Avedis Donabedian és un pro-home de la
qualitat a nivell mundial i Rosa Suñol i companyia van voler projectar el seu
nom a Catalunya i Espanya posant el seu nom a la Fundació. Va ser la Fundació
impulsora de tot el projecte i crec que va ser un gran avenç en la qualitat
dels serveis a Catalunya.
Però lògicament, després de
l’impuls inicial de la Fundació, els centres es podien “avaluar” per qualsevol
empresa. Això va comportar una gran quantitat de reunions amb empreses
avaluadores que volien entrar en aquest mercat.
La qualitat en el mon
socio-sanitari venia sobre tot de la mà de la sanitat. En realitat, la Fundació es dedicava bàsicament al mon sanitari.
Recordo d’aquesta època un curs fantàstic de 5 setmanes, una cada mes, a Sant
Pau, on la major part dels assistents eren del mon sanitari i que organitzava
la Fundació. Aquí vaig aprendre a part
de moltes tècniques, els conceptes
bàsics sobre la qualitat. I sobre tot em va quedar clara la idea de que les
coses s’han de quantificar, per més que els interessats diguin que és molt
difícil. Es pot resumir en aquesta frase d’Avedis Donabedian: quantifica tot el
que es pugui quantificar i el que no es pugui quantificar...fes-ho
quantificable.
Durant aquest període també varem
posar en marxa algunes certificacions ISO: una en una residència de gent gran,
la de Terrassa i l’altre en una unitat interna de l’ICASS. En ambdós casos
varem trobar una gran receptivitat per part de la gent implicada. Vaig deixar
aquests projectes inacabats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada