Demà 1 de
maig repetim l’operació 57 anys després. Hem tornat a llogar un autocar
i 14 dels 16 cosins, amb parelles i algun fill, sortim de nou cap a Gijón. Un cosí ha vingut
d’Amberes expressament. L’organitzador
principal , el meu germà Carles, ve des de Madrid per anar amb l’autocar amb
tothom. Som molt diferents entre nosaltres i ho sabem. Què ens uneix?
I aquí voldria fer una reflexió general. Hi ha un període de la
vida en que la gent tendeix a disgregar-se, a anar a la seva, tant a nivell
familiar com a nivell d’amics. Però quan la gent arriba a la maduresa hi ha com
un cert instint de retrobament amb el
passat, amb la infància.
Altra gent es posa a fer arbres genealògics,
és a dir a interessar-se pels avantpassats.
No sé perquè ens passa això.
Només ho constato.
Si puc narraré alguna cosa al
llarg del viatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada