Novelas. Estephan Sweig. Acantilado, Barcelona, 2012.
L’editorial Acantilado ens ha fet, al menys a mi, un gran regal. Ha publicat moltes novel•les d’Stefan Sweig en un sol volum. Són 11 meravelles que estic devorant ansiosament. He començat per vuit petites novel•les de 50 a 130 pàgines.
Per a qui no conegui encara a Sweig, només dir, en paraules seves, que quan escrivia una novel•la dedicava la meitat del temps a fer-la i l’altra meitat a treure el que sobrava. El text és clar, precís i concís. No sobra ni una paraula.
1. “Carta de una desconocida”, és la història d’un amor pur (en absolut no-sexual), d’un amor incondicional i desinteressat, que es lliura totalment tot i que mai és correspost. Sembla una cosa tant impossible que el relat et fascina i la excel•lent narració de l’autor t’enganxa a la cadira i no pares fins al final. Curiosament, fa uns pocs dies he vist a la Filmoteca una pel•lícula sobre la vida de Modigliani, on surt un personatge (la seva dona) també tant pur, que quasi fa pensar en el de Sweig, només que aquest és versemblantment històric.
2.Ardiente secreto. L’amistat d’un nen per un home adult que no el correspon perquè en realitat l’utilitza per apropar-se a la seva mare. Decepció i odi del nen.
3.Miedo. La gelosia. Una dona adultera és constrenyida per una desconeguda. La pressió pot arribar fins al suïcidi, per la por al deshonor. Sweig és sempre obert de mires. No critica les relacions extra-matrimonials, en tot cas la deslleialtat.
4.Los ojos del hermano eterno. Aquesta és la història d’un militar que s’horroritza de la crueltat de la guerra i es fa jutge, que s’horroritza dels errors de la justícia i es fa ermità, que s’horroritza dels desastres que provoca que els altres l’imitin a fer d’ermità i que per fi es dedica a cuidar els gossos del rei i mor totalment desconegut.
Elogi màxim de la vida oculta i desconeguda, fora de tot protagonisme. Ell mateix no va poder aplicar aquest principi del tot. La seva foto suïcidat al llit, al Brasil el 1942 ens colpeix encara.
Meravellós text, que em recorda aquella frase: cal passar per la vida sense fer mal a ningú. Voler fer el bé, es massa pretensiós.
5. Confusión de sentimientos. Un jove enfervorit del seu professor, un triangle amorós, un tractament subtil i madur de l’homosexualitat . Un final coherent. No puc ser més sintètic, però es que Sweig s’encomana!
6.Venticuatro horas en la vida de una mujer. L’aventura impensable que li pot passar a tothom. El joc com a passió total. Una de les més conegudes.
7.El candelabro enterrado. Si busques al Google “menorah” explica en tres línies la història del canelobre del 7 braços del poble jueu que peregrina des dels temps de Moyses, pel desert, fins a Jerusalem, Roma, Cartago i Constantinopla . A partir d’aquesta llegenda, Sweig elabora una excel•lent narració, com un petit homenatge al seu poble.
8.Novela de ajedrez. Dos personatges dibuixa Sweig en aquesta novel•la: el que només sap d’una cora i viu només per ella, i l’addicte, drogat en realitat, per una afició malaltissa. A diferència del joc de casino que a “Venticuatro horas en la vida de una mujer”, deixa com totalment irrecuperable, en aquest cas Sweig fa un intent de salvar al personatge, però estarà sempre en perill de recaure. Ja ho sabem teòricament, però ell ens ho fa veure i quasi viure en els nervis que passes mentre llegeixes. Potser és la més coneguda.
No puc dir res més, i ja el que he escrit em resulta pretensiós, doncs la meva capacitat de crítica és minsa. Però si serveix per que algú s’atreveixi amb el llibre ja estarà bé. A nivell pràctic el fet de començar una novel•la i acabar-la de seguida és molt reconfortant. (Sobre tot si saps que te’n espera una altra).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada